Bloc enllaçat per la independència

Bloc 116 enllaçat per la independència amb el 117 SALSA-FICCIÓ

diumenge, 12 d’octubre del 2014

Els Bufadors de Beví

La Serra de Bufadors està situada a cavall entre les comarques d'Osona i el Ripollès. 
Santa Maria de Besora, petit nucli de població de la subcomarca del Bisaura és el punt ideal de partida per endinsar-se per aquest terreny totalment diferenciant de les dues comarques de les quals el Bisaura fa de frontissa.



El camí dels Ferrers, que parteix de la carretera que va cap a Vidrà, és un traçat sinuós entre boscos humits d'uns 2,5 quilòmetres de recorregut que condueix fins a l'extrem oriental de la Serra de Bufadors, al coll de Beví



El sender que s'enfila cap a la carena neix entremig de faigs, per fugir-ne però seguidament i continuar en bona part per terreny obert, tot resseguint la carena per la seva cara sud.





Un cop assolit el cim, i després de donar el darrer cop d'ull a les terres del sud, canviem de vessant.


El descens s'inicia per la cara nord, cosa que ens permet contemplar un nou escenari, l'antic i remot petit nucli de Llaés, amb les elevacions pirinenques a la seva esquena.



El descens enmig de l'espessa boscúria ens portarà fins un indret màgic. 





Un  indret obac, on els raigs de sol només gosen penetrar  de forma tímida, on la permanent humitat revesteix de verd els elements que la configuren. 





Un lloc on tot succeeix sense presses i en silenci, fins i tot durant la tardor les fulles semblen caure més lentament en el seu llarg recorregut des de les copes dels alts arbres fins arribar a formar part de la gran catifa que ens amolla els peus.




Els bufadors són escletxes de la roca d'on emergeix aire fred. Ara bufa un, ara l'altra, el seus xiulets en dies ventosos són els únics que gosen trencar el silenci.







D'altres avencs més grans ens conviden a escrutar-ne les entranyes, tot i que només els espeleòlegs més experts gosen a aventurar-s'hi degut a la irregularitat del terreny i dels perills que aguaiten.





La màgia del lloc fa que aquells que el visiten amb freqüència, s'encomanin d'aquest relaxament i aprenguin a viure més pausadament, el seu to de veu es torna més melós i tranquil, i sembla captivar aquells que els escolten, a qui demanen amb serenitat i convicció que sàpiguen mantenir en secret aquest fantàstic indret