Bloc enllaçat per la independència

Bloc 116 enllaçat per la independència amb el 117 SALSA-FICCIÓ

diumenge, 12 d’octubre del 2014

Els Bufadors de Beví

La Serra de Bufadors està situada a cavall entre les comarques d'Osona i el Ripollès. 
Santa Maria de Besora, petit nucli de població de la subcomarca del Bisaura és el punt ideal de partida per endinsar-se per aquest terreny totalment diferenciant de les dues comarques de les quals el Bisaura fa de frontissa.



El camí dels Ferrers, que parteix de la carretera que va cap a Vidrà, és un traçat sinuós entre boscos humits d'uns 2,5 quilòmetres de recorregut que condueix fins a l'extrem oriental de la Serra de Bufadors, al coll de Beví



El sender que s'enfila cap a la carena neix entremig de faigs, per fugir-ne però seguidament i continuar en bona part per terreny obert, tot resseguint la carena per la seva cara sud.





Un cop assolit el cim, i després de donar el darrer cop d'ull a les terres del sud, canviem de vessant.


El descens s'inicia per la cara nord, cosa que ens permet contemplar un nou escenari, l'antic i remot petit nucli de Llaés, amb les elevacions pirinenques a la seva esquena.



El descens enmig de l'espessa boscúria ens portarà fins un indret màgic. 





Un  indret obac, on els raigs de sol només gosen penetrar  de forma tímida, on la permanent humitat revesteix de verd els elements que la configuren. 





Un lloc on tot succeeix sense presses i en silenci, fins i tot durant la tardor les fulles semblen caure més lentament en el seu llarg recorregut des de les copes dels alts arbres fins arribar a formar part de la gran catifa que ens amolla els peus.




Els bufadors són escletxes de la roca d'on emergeix aire fred. Ara bufa un, ara l'altra, el seus xiulets en dies ventosos són els únics que gosen trencar el silenci.







D'altres avencs més grans ens conviden a escrutar-ne les entranyes, tot i que només els espeleòlegs més experts gosen a aventurar-s'hi degut a la irregularitat del terreny i dels perills que aguaiten.





La màgia del lloc fa que aquells que el visiten amb freqüència, s'encomanin d'aquest relaxament i aprenguin a viure més pausadament, el seu to de veu es torna més melós i tranquil, i sembla captivar aquells que els escolten, a qui demanen amb serenitat i convicció que sàpiguen mantenir en secret aquest fantàstic indret






dimarts, 19 d’agost del 2014

Perdre's per la Serra de Prades (II) La Mola d'Estat

Començarem la nostra ruta a La Bartra, indret que antigament havia estat un barri de Rojals i ara ambdós estan agregats al terme municipal de Montblanc, a la Conca de Barberà


Enclavada a recer dels cingles de la Serra de Prades






A tocar de la Bartra surt un camí pedregós envoltat de vegetació que de seguida comença a enfilar-se muntanya amunt.





Per calmar la set dels incauts muntanyencs que han sortit d'excursió sense el preuat element, la mare natura els n'ofereix pel camí. Primer trobarem la Font Freda, amagada entre la vegetació.



No gaire més amunt, a la dreta del camí, hi trobem un pou de glaç, que amb el grapat d'anys que porta en desús ha estat envaït per la voracitat del bosc.





Un xic més amunt hi trobem una bassa enclavada al bell mig de la boscúria.



 No gaire més amunt topem amb la Font del Grèvol, a aquells que no han sabut localitzar la primera font, se'ls presenta una segona oportunitat.


Arribem finalment a la cruïlla del GR que ve del poble de Rojals, a partir d'aquí el camí es fa força més planer, tot i que no ens eximeix d'algun pendent pronunciat.



El Refugi dels Cogullons, situat dalt d'un turó a 1040 metres d'altitud, antigament Els Cogullons era una entitat de població que pertanyia a l'antic terme de Rojals.

Ara només queden quatre parets derruïdes del que havien estat dolces llars.




Les vistes des d'aquest indret són realment espectaculars.







Fem una desviació del camí per arribar-nos fins a la cova d'en Martí, que en realitat és un dúplex, ja que consta d'entresòl











i àtic amb vistes al bosc.





La cova està ubicada al bell mig d'un bosc gairebé impenetrable.



Tornem al camí principal, no fos que ens perdéssim.



Fins al lloc més insospitat i allunyat podem trobar-hi empremtes humanes, en aquest cas en forma de ciment.



La taula dels quatre batlles, en aquest indret hi confluïen 4 termes municipals



Rojals, Vimbodí, Prades i Montblanc. En aquest punt es reunien els quatre batlles d'aquests municipis, que sense sortir cap d'ells del seu terme, per segons sembla, planificar i pactar la tala d'arbres dels boscos que compartien.







Aquesta no és la taula original, que qui sap on para, n'és una rèplica commemorativa d'aquest event històric.


Ja queden pocs metres per arribar al nostre destí final, situat a ran de l'abisme.

La Mola d'estat, a 1117,7 metres sobre el nivell del mar. Des d'aquest punt elevat podem contemplar unes impressionants vistes de la Serra de Prades.





















Aquest tossal rep també el nom de Mola dels 4 termes, degut a la proximitat de l'enclavament abans esmentat o Mola de les tres creus. Segons podem veure però, actualment hi manca una de les creus. O algú hi reposa la creu perduda o aquest darrer nom pederà tota credibilitat per aquells qui sàpiguen comptar fins a 3



Sobretot si el dia no és molt serè, es fa difícil captar fotogràficament la total magnitud de la bellesa del que els nostres ulls poden contemplar.




















Donem un darrer cop d'ull al que deixem enrere i emprenem el camí de retorn.
Cal anar amb compte, ja que a la Serra de Prades, sovint els camins prenen direccions equivocades...
 






...I si no estem ben atents a les indicacions podem aparèixer al lloc més insospitat, com per exemple al poble de Rojals amb el mantell de la nit al damunt.